7. Lluís Llach, el darrer jutge i potser el més popular. Sintetitzeu els moments més importants de la seva carrera i els seus èxits principals.

​

L’any 1963 es va integra al moviment de la Nova Cançó incorporant-se a Els Setze Jutges, va ser l’últim component. El seu primer concert el va fer el 22 de març de 1967 a Terrassa. L’any 1968 va arribar a èxit popular amb l’estaca.  Al novembre va participa al Festival de la Cançó de Barcelona. L’any 1969 gravava el seu primer llarga durada, la popularitat del cantant va pujar. El 13 de desembre es va presentar en solitari al Palau de la Música Catalana on es va consolidar com un dels millors cantautors del moment amb una popularitat creixent a tots els nivells.​
En els anys setanta, les lletres de les seves cançons eren força reivindicatives, degut això, en època franquista va decidir exiliar-se a Paris, ja que li van prohibir cantar a els estats Espanyols excepte a Catalunya. El debut a Paris es va duu a terme l’any 1973, els crítics van dir que havia set una de les seves millors actuacions. Durant la seva estada a França, torna en ocasions molt concretes i també canta a Suïssa, Alemanya i Mèxic. L’any 1974 torna a actuar al Palau de la Música per presentar en directe les cançons del seu nou disc I si canto trist. El seu nou treball de l'any 1975, Viatge a Itaca, , es converteix en el seu disc més venut fins aleshores amb 150.000 còpies. Després de la presentació al Palau de la Música se li prohibeix durant més de vuit mesos totes les seves actuacions a l'Estat espanyol. Llach es torna a refugiar a l’estranger oferint diverses actuacions. El 15 de gener de 1976, gairebé dos mesos després de la mort de Franco, Lluís Llach torna a reaparèixer després de molts anys de prohibició en solitari en tres grans recitals al Palau d'Esports de Montjuïc, on hi van assistir 30.000 persones. El 31 de març, també va oferir un concert a Perpinyà que va ser també un total èxit igual que el concert ofert a Manresa. Durant els dos mesos següents se li prohibeixen tots els recitals que tenia previst. Finalment el set de maig protagonitza un altre concert, però les prohibicions continuen. Aquest mateix any,produeix un recital on la majoria de la música és cantata funeral. El 20 de maig de 1978 va iniciar una gira per terres d'Amèrica. A partir de la presentació del disc  El meu amic el mar, l’èxit de Lluis Llach comença a disminuir lentament. El setembre de 1979 actua per primer cop al Liceu per presentar Somniem. Aquell any també va aconseguir el premi Luigi Tenco com a millor cantant estranger.​
Al març de 1980 presenta a París el seu llibre Catalunya viure. L’any 1981 per Sant Joan participa en el magne recital del Camp Nou. L’any 1982 comença a cantar versos de  Miquel Martí i Pol. Aquest mateix any, la Generalitat li concedeix la Creu de Sant Jordi. L’any 1984 rep el Premi al millor Compositor de l'Any. El 6 de juliol de 1985, Lluís Llach fa el recital més multitudinari i insòlit de la seva vida al Camp Nou, amb més de 100.000 persones. L’any 1987 va presentar Astres, cal destacar la utilització d'una infraestructura tècnica molt considerable amb sintetitzadors, fumaroles, vídeos, i molts watts de llum i so. Comença una gran col•laboració amb Miquel Martí i Pol, produint diversos discs. El 5 de novembre de 1999 Llach és anomenat Artista per la Pau.​
El 29 de desembre del 2002 es produïa un concert extraordinari al Palau Sant Jordi davant 12.000 espectadors, on Lluís Llach i Josep Carreras unien les seves veus per cantar per la pau. Durant l'any 2005 fa la gira Que no s'apagui la llum conjuntament amb el cantant valencià Feliu Ventura, que comporta la gravació d'un disc conjunt en directe amb temes dels 2 cantants, enregistrat al Gran Teatre de Xàtiva. Lluís Llach presenta el 17 de febrer de 2006 el seu darrer espectacle. El març de 2007 presenta la seva retirada.​
Els èxits principals de Lluis Llach són:​
1.Cal que neixin flors a cada instant (Lluís Llach)​
2.La meva terra (Lluís Llach)​
3.Per un tros del teu cos (Lluís Llach)​
4.Cançó de Nadal per a ningú (Lluís Llach)​
5.En Quítero (Lluís Llach)​
6.A cara o creu (Josep Maria Andreu - Lleó Borrell)​
7.L'estaca (Lluís Llach)​
8.Què feliç era, mare (Josep Maria Llach - Lluís Llach)​
9.Se'n va content (Lluís Llach)​
10.El bandoler (Lluís Llach)​
11.Cant miner o [Cançó sense fi] (Lluís Llach)​
12.Cop de destral (Lluís Llach)