2. Els Setze Jutges: origen, membres, trajectòria, influències, concerts, enregistraments i final.
Els Setze Jutges és un grup que va néixer l’any 1961 amb l’ intenció de difondre l’ús del català en la música moderna. El nom ve de  l'embarbussament "setze jutges d'un jutjat mengen fetge d'un penjat". El grup estava format per diverses persones, no tots eren cantants. Al principi el grup era format per Josep Maria Espinàs, que era escriptor, Miquel Porter i Remei Margarit. L’any 1962 s’incorporen Delfí Abella i Quico Pi de la Serra, que va ser el primer músic que va tenir el grup. L’any 1963 es van afegir al grup Guillermina Motta, Enric Barbat i Xavier Elies. Posteriorment es van afegir Maria del Carme Girau, Martí Llauradó, Maria Amelia Pedrerol, Joan Ramon Bonet i Joan Manuel Serrat. Finalment l’any 1967 es va completar el grup amb els seus últims membres, Maria del Mar Bonet, Rafael Subirachs i Lluís Llach.​
Aquest grup era influenciat per la cançó francesa, per alguns cantants com George Brassens, Jaques Brel, etc, també pel folk americà amb cantants com Pete Seeger, Bob Dylan,etc.​
Els seus primers concerts es van fer arreu del país, el públic era poc però fidel, els feia falta infraestructures i com a conseqüència tocaven en casals, parròquies, etc. El repertori que oferien eren versions de cançons franceses, folk americà, cançons comercials diverses i temes propis. Els concerts els solien fer 4 o 5 membres junts o concerts individuals.​
El grup els setze jutges van enregistrar dos àlbums anomenats els dos iguals, Audiència pública, un va ser publicat l’any 1966, contenia 13 cançons: Josep Maria Espinàs: A la vora de la nit, Remei Margarit: Algú el recull, Enric Barbat: Polítics de saló, Maria del Carme Girau: l'Arbre sec, Joan Ramon Bonet: No m'enterreu, Martí Llauradó: Pantalons llargs, Miquel Porter: La cançó de la taverna, Francesc Pi de la Serra: Minyó que no et vols casar, Guillermina Motta: Qui em diria on van, Xavier Elies: Les flors, Maria Amèlia Pedrerol: Els infants sorruts, Joan Manuel Serrat: Una guitarra, Delfí Abella: Cap a futbol. L’altre va ser publicat l’any 2009, contenia les cançons del disc anterior excepte tres més de noves: Maria del Mar Bonet: Que volen aquesta gent?, Rafael Subirachs: Dona, Lluís Llach: La barca. Aquests enregistraments van ser possibles gràcies a la discografia EDIGSA.

Un cop la cançó amb català havia estat difosa, la funció del grup ja no tenia sentit, alguns dels membres van continuar una carrera en solitari i altres es van retirar.